Descargar el artículo

 

Sóc primavera
i la terra em vol flama
i l’aire  terra: sóc ànima si em mires,
sóc cos i amor si em penses.Carles Riba, Tankes del retorn LXXV
Tot giravolta com un parc d’atraccions
però tu i jo vivim al botó de la roda
on és imperceptible el moviment.Joan Vinyoli, Sunt lacrimae rerum

In memoriam [1]

El temps i els anys et van obrir la drecera
cap al silenci inabastable dels xiprers.
T’hi vas deixar portar pas a pas,
abans que arribés el matí i el fred.
No et podrem veure més,
ni compartir el vi de taula,
ni donar-nos les mans per allisar
els replecs de la desídia.
Plorem la vida no viscuda i la que hem viscut.
Hem sortit a la ciutat a respirar el teu alè
i t’ hem vist en els ulls indomables del vent,
en les guspires de coratge que encén l’amor.
Vas somoure voluntats per guarir la matriu
on nien el sentir i el sentit –solcs de llum
que fertilitzen la terra i desfan el gel–.
Tot canvia, tot és diferent i incert;
et pensem al  botó de la roda
on el moviment del dia no es percep.

 

Soy primavera
y la tierra me quiere llama
y el aire  tierra: soy alma si me miras,
soy cuerpo y amor si me piensas.Carles Riba, Tankes del retorn LXXV
Todo da vueltas en un parque de atracciones
pero tú y yo vivimos en el botón de la rueda
donde es imperceptible el movimiento.Joan Vinyoli, Sunt lacrimae rerum

In memoriam [2]

El tiempo y los años te abrieron la vereda
a un silencio inalcanzable de cipreses.
Paso  a paso, te dejaste llevar
antes de que llegaran el frío y la mañana.
No volveremos a verte
ni a compartir el vino en la mesa,
ni a darnos las manos para alisar
las arrugas de la desidia.
Lloremos la vida que no hemos vivido
y la vida que ya vivimos.
Hemos salido a la ciudad para respirar tu aliento,
te hemos visto en los indomables ojos del aire,
en los destellos del coraje que enciende el amor.
Removiste voluntades para  remendar  la cuna
donde el sentimiento y el sentido crecen
–surcos de luz que fertilizan la tierra
y derriten   el hielo–.
Todo cambia, todo  es diferente e incierto;
te pensamos en el centro de la rueda
donde el movimiento del día no se advierte.


[1] Pere Folch i Mateu (1919-2013), psicoanalista, mestre de mestres.

[2] Pere Folch i Mateu (1919-2013), psicoanalista, maestro de maestros.